La profunda crisis en la que estem immersos, no es pot permetre una acció social municipal basada en cedir els serveis socials i l’oficina d’habitatge al Consell Comarcal.
Hi ha temes que són clau en la nostra estratègia social, per exemple la gestió de les ajudes bàsiques d’alimentació i roba a Càrites o la Creu Roja, o bé temes de tanta transcendència ciutadana com l’habitatge, l’atenció a les persones en risc d’exclusió social o la integració de grups i/o persones nouvingudes, a plataformes cíviques, ONGs.
Una taula social inoperativa basada en el principi d’aparentar que es vol fer alguna cosa és a l’hora de la veritat una cosa que es complica el més possible per tal que sigui pràcticament impossible arribar enlloc. Es veritat que desprès de molts esforços s’ha aconseguit la creació d’una taula social, que en principi l’equip de govern tan sols volia que fos tècnica, i que desprès de reiterades propostes, es va aconseguir obrir a la participació d’una entitat… però ha passat un any i mig i les dues taules, la tècnica i la social, han estat convocades dues vegades, amb total independència l’una de l’altra, quan la intenció final era simplement unir esforços entre professionals, persones i col·lectius per donar conjuntament respostes i solucions a aquestes problemàtiques.
No s’entén la desconnexió entre dues “taules” amb objectius complementaris i interessos comuns, que haurien de coordinar-se per evitar una dispersió que, des del nostre punt de vista, dificulta la possibilitat d’arribar a una acció social efectiva.
Per que la Taula d’Acció Social tingués la categoria de “social” hauria d’estar oberta a la participació de persones i grups diversos.
L’acció hauria de venir de la voluntat d’actuar i cooperar amb altres en pro del bé comú, ja sigui portant a la pràctica les mesures i projectes acordats pels tècnics o proposant-ne d’altres, motivant i canalitzant la cooperació i la participació en aquestes iniciatives, etc...
Si aquestes dues taules continuen funcionant d’aquesta manera, allò no satisfarà les necessitats d’actuacions de caire social d’un grup cada vegada més nombrós de bisbalencs. S’ha arribat a un punt, en que un sector creixent de la població té com a interès prioritari cobrir necessitats primàries d’habitatge, aliment, serveis. (En aquests moments, més de 90 famílies bisbalenques reben assistència social d’aliments i articles de primera necessitat).
Davant d’aquesta situació la ciutadania i el govern municipal, no ens podem conformar amb delegar les accions únicament en els professionals contractats per l’administració o les entitats; de cap manera ens hem d’oblidar de la nostra responsabilitat ni de les possibilitats d’actuar individualment i col·lectivament en la cerca de solucions.
La situació i la societat requereixen accions serioses i contundents amb voluntat política de servei a la ciutadania i si no es dóna també una acció horitzontal, en què participi la societat civil, és a dir, persones i col·lectius no professionalitzats, no serà possible aconseguir els canvis que porten les solucions.
S’hauria de tenir en compte l’acció d’una plataforma cívica com ara la PAH i, concretament el grup local de La Bisbal, amb el qual ICV-EUiA sempre ha col·laborat, que ha donat resposta i solució a la problemàtica de l’habitatge de moltes famílies, sense cap suport de l’administració.
En aquest any 2014, s’han aconseguit negociar més de 30 dacions amb lloguer social i varies condonacions del deute de famílies que ja havien patit un procés d’execució hipotecària...
I tot allò s’ha fet, gràcies a l’acció de voluntaris i voluntàries; persones que treballen pràcticament sense recursos econòmics, ni tècnics, però que han demostrat que amb tenacitat, voluntat de servei i una acció social solidaria, es poden trobar solucions per a les famílies afectades.
Per últim, des de el nostre punt de vista, un dels errors més greus dels tres governs d’aquesta legislatura, ha estat no fer més porosa i compartida la gestió de la “cosa pública” per solucionar les mancances i problemes de la nostra societat amb apostes clares i contundents envers la formació, l’educació, la cultura i la cooperació per engegar una labor municipalista coherent focalitzada en la construcció conjunta d’un nou model de ciutat amb projecció de futur.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada